divendres, 3 d’octubre del 2014

Article 'Guanyar Manresa' de @RicardRibera

Publicat a ManresaInfo el dia 1 de setembre de 2014.

Els efectes més dramàtics de la crisi del model econòmic neoliberal i el règim polític nascut a la Transició estan impulsant diferents iniciatives de confluència de l'esquerra social i política a les poblacions del país. El municipi s'ha convertit en un escenari propici per articular noves respostes a la situació que patim, canalitzant cap al front institucional la coincidència des de la pluralitat que es dóna al carrer en les mobilitzacions socials. Amb l'afegit que calendari i context permeten convertir les eleccions municipals en un element de ruptura per l'inici d'un procés constituent. 
 
Manresa no és un cas a part, patim les mateixes problemàtiques socials, econòmiques i polítiques, però hem d'analitzar amb cura la situació concreta. Cada exemple de convergència és diferent (Barcelona, L'Hospitalet, Sabadell, Mollet,...) i això ens ha de fer ser molt curosos a l'hora d'aplicar fórmules que funcionen en altres llocs. Segurament a dia d'avui a Manresa no es donen les condicions propícies per a una candidatura unitària però això no ens ha de fer renunciar a guanyar. Cal ser imaginatius i buscar altres vies que ens portin a retornar la ciutat i les seves institucions a la ciutadania, dotant-nos d'espais de trobada on persones, moviments i organitzacions de l'esquerra transformadora articulem la millor resposta possible per a la ciutat. 
 
Cal començar per la base, un bon debat ciutadà entre gent de procedènciesdiverses, aprofitant les diferents experiències de lluita que es donen (la PAHC, Tots Fem Bages, moviment veïnal, el Bages es Mou i tants altres...), per debatre sobre quines polítiques s'han d'aplicar des del consistori. El programa, el model de ciutat, el tipus d'ajuntament i el mètode participació política poden ser els pilars per confluir en una estratègia rupturista per abans i després de les eleccions municipals. Quines candidatures es presentaran a Manresa serà la conseqüència de les complicitats creades i no l'objectiu a plantejar-se.
 
El moment històric i la greu situació que patim les classes populars exigeix que les diferents parts de l'esquerra política i social deixin de mirar-se el melic, sortir de les seves zones de confort (les dinàmiques pròpies, els actes d'autoconsum, una o altra bandera i els interessos intrínsecament de l'organització), per entrar el terreny desconegut i insegur d'articular la resposta conjunta. En aquesta bugada cada un pot perdre-hi llençols, però el conjunt hi tenim molt a guanyar. S'entrarà de ben segur en contradiccions i no es trobaran camins de roses, però sense aquesta dialèctica és impossible avançar. En tot procés de transformació hi ha contradiccions i visions diferents, però només així és capaç de generar el motor del canvi.
 
Fins ara vivíem a la defensiva, paint trenta anys de derrotes, i es podia viure en la comoditat de les institucions intentant gestionar petites parcel·les de poder per generar polítiques públiques que resultaven clarament insuficients, o al contrari, permetre's no haver d'assumir cap taca al teu historial vivint al marge de la política majoritària. Ambdues estratègies s'han demostrat errònies, malgrat que s'ha de reconèixer als que, fent de la necessitat virtut, fa anys que entenen la política municipal com un espai de ruptura i empoderament popular. 
 
Cal sortir dels espais de comoditat de cadascú, deixar la somnolència que generen i assumir que ens trobem en un nou paradigma, en una nova fase que exigeix altura de mires. Aquest canvi d'actitud ha de ser propiciat per l'evidència que cap formació és hegemònica ni pot forçar el canvi per ella sola, que no hi ha cap trajectòria impecable i que errors passats o picabaralles pretèrites no poden condicionar el futur, si no que són els plantejaments actuals i les persones d'avui qui poden propiciar l'enteniment per ser part de la solució. 
 
Un element central és que ningú no pot patrimonialitzar les mobilitzacions, sinó que són les mobilitzacions, els moviments socials, qui han de patrimonialitzar la política. Només des de la participació de les persones, de la ciutadania conscienciada, es generarà la marea que arrossegui les reticències. I serà des del debat i la complicitat entre persones, i no pas entre representants d'aquella o de l'altra organització, que podem ser capaços de marcar l'agenda, articular un programa i un nou ajuntament, extraient-ne un bon mètode de participació que a ens porti a guanyar Manresa per a les persones.