La nostra intervenció al #PleManresa

Benvolguts i benvolgudes,

 

Primer de tot voldria agrair als grups municipals del PSC i de la CUP haver presentat aquesta moció per a que el Ple de l’Ajuntament de Manresa debati sobre la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania i la necessitat de tirar endavant una llei per combatre la pobresa creixent en el nostre país. Per les formacions que proposen la moció, l’assemblea local d’Esquerra Unida i Alternativa i l’agrupació d’Iniciativa per Catalunya Verds, la situació dels milers de persones que es troben sense els ingressos suficients és insostenible. Davant d’aquest fet, el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat no poden posar-s’hi d’esquena. Ajudar les persones és funció de tots els nivells de  l’Administració Pública. Els municipis ho pateixen de primera mà sense recursos per pal·liar-ho, per tant l’Ajuntament és el primer interessat en que la ILP i la proposta legislativa prosperin.

 

La pobresa a Catalunya s’ha accentuat els darrers anys, però no és un fenomen nou. Té múltiples causes, però n’hi ha una de principal: el propi sistema econòmic. El capitalisme per definició crea desigualtat per la lògica de maximitzar el benefici i reduir els costos abaratint salaris, tant mateix la versió neoliberal augmenta aquest problema al desregular el mercat i disminuir els serveis públics, generant precarietat i més diferències econòmiques.

 

Hi ha tres fonts de desigualtat: el salari, la riquesa i els ingressos del capital. Durant la darrera fase expansiva del sistema econòmic, els salaris varen augmentar molt poc comparat amb l’augment de productivitat, l’augment de beneficis de les grans empreses i l’augment del pes de les rendes de capital en el Producte Interior Brut. Els sectors populars vivim principalment del salari, per tant la desigualtat ha augmentat moltíssim. La pèrdua de pes de les rendes del treball en el PIB indica un trasllat de la renda de baix cap a dalt.

 

Sabem que el nostre sistema econòmic genera una gran desigualtat, però ens cal constatar que hi ha persones que no tenen els recursos mínims per tenir una vida digna. Durant els anys de suposat esplendor, l’economia catalana ha sigut incapaç d’eradicar la pobresa. Això és fruït d’una economia on pesa més l’especulació que la producció, i en el si de la producció els drets dels treballadors han disminuït continuadament en el marc d’unes relacions laborals que creen inestabilitat i precarietat. I al posar els interessos de les elits per davant dels de la majoria, tenim un  estat del benestar petit i un sistema fiscal amb un clar dèficit social que no ajuda gens a combatre la pobresa.

 

Aquest panorama, on es permet que l’especulació predomini sobre l’economia productiva, la majoria es va veure obligada a endeutar-se per poder assegurar-se el dret a la vivenda, perquè l’economia generava uns salaris petits i acabava incentivant la bombolla creditícia per mantenir el consum,  sense oblidar que  moltes polítiques públiques es regien per l’interès de les elits, tot plegat ha acabat desembocant en una crisi econòmica. Per tant, la pobresa existent a Catalunya té un context, és fruït d’un sistema i té responsables, ja sigui per acció o per omissió.

Aquesta reflexió la compartim molts i moltes, i de ben segur que la va fer l’Assemblea d’Aturats de Barcelona quan es va plantejar fa uns mesos impulsar una Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania. Perquè la situació en que es troben els aturats i aturades és que molts d’ells no reben cap ajuda i tenen dificultats per assegurar-se una alimentació adequada, greus problemes per pagar els subministres d’aigua, llum i gas o per fer front a la mensualitat del lloguer o la hipoteca. I no és només un problema de les persones aturades, la precarietat pròpia del mercat laboral de la nostra economia ha portat que aquells que estan treballant tenen un  salari que les últimes dècades ha augmentat molt poc i ara, en el millor dels casos, el tenen congelat, si no és que ja els l’han retallat. Sempre sota l’amenaça d’un ERO, d’un acomiadament procedent per causes diverses o, simplement, la no renovació del contracte temporal. De fet, moltes persones treballen però tenen un salari tant baix que es troben en situació de pobresa.

 

Amb el nostre petit Estat del Benestar i les ferotges tisorades que se li apliquen, la resposta no pot tornar a ser la que es va donar amb els perceptors del PIRMI: criminalitzar, retallar i girar l’esquena. La Generalitat ha de donar la cara, escoltar, reflexionar i prioritzar. Ha d’escoltar la veu de les Assemblees d’Aturats, escoltar la veu dels sindicats de treballadors i persones i entitats que han impulsat la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania. Han d’escoltar les seves veus perquè les polítiques públiques, els pressupostos i les prioritats dels governs s’han de regir pels interessos de la majoria. La ILP i la participació de les entitats és una molt bona eina per escoltar, per fer democràcia.

 

També cal escoltar i fer democràcia parant bé l’orella quan economistes i sociòlegs dels que no surten en les tertúlies televisives ens diuen que la pobresa té vàries cares. No només els ingressos la determinen. El fet d’haver de pagar bona part de la renda en lloguers o hipoteques fa que moltes famílies no puguin assegurar-se una alimentació sana i equilibrada, no puguin pagar els rebuts de llum, gas i aigua, tots ells elements essencials per la higiene, la salut i el bon desenvolupament personal. Aquests problemes són el pas previ al desnonament, que acaba sent la punta d’un iceberg amb un cost personal, social i econòmic enorme.

 

Fer democràcia no és només escoltar reflexions, sinó que és fer unes polítiques en favor de la majoria. Això vol dir implantar la Renda Garantida de Ciutadania, vol dir recuperar terrenys que semblen vedats per la política i regular de nou l’economia: frenant desnonaments, expropiant pisos que poden ser desnonats o amb els que s’especula, establint un parc de vivenda de lloguer social, regulant tarifes socials per als subministres bàsics i regint un protocol i posant uns recursos per assegurar l’alimentació de les persones.

 

Fer democràcia des dels municipis és aportar cadascú el nostre gra de sorra. Les entitats fent propostes com la de la ILP; els partits escoltant, proposant i decidint en favor de la majoria i les institucions, el nostre Ajuntament, sent conscient del problema que es troba cada dia i treballar en tots els àmbits per millorar-lo. Un dels àmbits que pot ajudar el nostre consistori és donant suport a la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania i demanant al Parlament que l'elaboració i aprovació d'una Llei que asseguri que totes les persones tindran assegurades les necessitats bàsiques en els aspectes essencials per a una vida digna.