Manifest de la Plataforma No + morts a la C-55 i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa

La plataforma No + morts a la C-55 i la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa han convocat una concentració a la C-55 per denunciar la nova mort, ja en van 79, en la que es ja, una de les vies amb més sinistralitat del país. 

Des d'EUiA Bages ens solidaritzem amb aquesta reivindicació i exigim al govern que prengui les mesures necessàries per evitar la sinistralitat d'aquesta via.

A continuació podeu veure el manifest que s'ha llegit durant la concentració:

Volem expressar un sonor ja ni ha prou ¡¡¡ d’accidents a la C-55.  

Volem expressar la nostra tristesa i la nostra indignació, molt especialment a familiars i amics d’en  Gaspar veí de Sant Vicenç, d’en Enric veí de Reus atropellats fa unes setmanes i els del  jove Miquel veí d’Olesa que va patir l’accident en aquest punt fa deu dies (8 víctimes mortals en aquest punt en els últims tretze anys.) 

No  ni ha prou que de tant en tant  facin un pedaç, que sovint empitjora el traçat.

No ni ha prou d’ anar posant radars per recaptar més. 

Doncs el preu que finalment en paguem, continuen sent més ferits, més ferits greus i més víctimes mortals.

Ens preguntem perquè tenim pressupost per anar  col·locant radars, i costa tant pressupostar les New Jersey  (separadors de ciment) que eviten els xocs frontals, que solen ser els de conseqüències més greus.

Ens preguntem perquè al llarg de tants anys d’haver superar la xifra de 15000 vehicles diaris, ningú vagi decidir prioritzar el desdoblament de la C-55.

Ens preguntem com els diferents governs de la Generalitat de Catalunya han  prioritzat importants despeses en matèria de carreteres, que suporten un transit molt inferior a la C-55, despeses per altra banda molt superiors al cost del desdoblament de la C-55 .   

Ens preguntem perquè paral·lelament a una sobrecarregada C-55 que hi transiten 33000 vehicles molts d’ells pesants hi tenim  una autopista infrautilitzada, uns 15000 vehicles, que a  l’hora té el trist honor de ser la més cara d’Espanya.

Constatem que les causes principals dels accidents a la C-55 son:

L’alta densitat de transit, que duplica les recomanacions europees per desdoblar una via.

El disseny del traçat, estret, sinuós, sovint mal pintat, mal peraltat, sense carrils d’incorporació i prenyat de pedaços ineficients.

La manca de separadors converteix la C-55 en una gola de llop.

Que els familiars dels usuaris pateixen a casa o la feina, fins que no veuen sa i estalvi el familiar o amic que utilitza habitualment la C-55. 

Exigim que de forma immediata s’iniciïn les obres de millora dels punts negres.

Exigim una reunió amb els tècnics de carreteres per acordar aquestes millores, doncs no entenem despeses en pintura i ulls de gat, en llocs on la solució a curt termini son les barreres separadores de ciment.

Exigim la connexió de la Ciutat de Manresa amb la C-16 direcció Nord, doncs la rotonda de la carretera del Pont de Vilomara només connecta en direcció al peatge, naturalment aquesta connexió ha de ser de franc.

Exigim la gratuïtat de l’autopista Manresa – Terrassa, fins que la C-55 no estigui desdoblada en la seva totalitat Manresa – Abrera (A-2). 

Podria ser una alternativa al desdoblament de tota la C-55, fer una connexió de la C-16 amb la A-2 a l’alçada d’Abrera, d’aquesta manera la C-16 esdevindria autovia fins a Terrassa i també fins Abrera (Estalviaríem una nova ferida al territori).

Exigim a les autoritats tant d’Ajuntaments, com Parlamentaris del territori,  com els càrrecs Comarcals, que plantin cara, que ja fa masses anys que dura la comèdia, que la gent de la Catalunya Central fa molt temps que denunciem que aquesta carretera és una trampa mortal.

Exigim als dirigents dels partits polítics de la Catalunya Central, facin pinya amb la resta d’autoritats i amb les entitats ciutadanes per impulsar el moviment de denuncia que reivindiqui aquestes propostes i també la infraestructura ferroviària.

 Millorant l’ús del tren tant per persones com per mercaderies estalviarem cotxes i camions a les nostres carreteres.

 Cal emprenyar tant a Ferrocarrils de la Generalitat, com a Foment i Adif perquè facin les inversions que tenim pendents del segle vint tant pel que fa a rodalies BCN, com a la connexió de Lleida i la Catalunya Central.